Resultats de la cerca
Es mostren 1708 resultats
ganda
Etnografia
Individu d’un poble africà estès pel nord del llac Victòria.
L’agricultura és l’activitat primordial dels ganda, que tenen una organització feudal, mantinguda parcialment sota l’administració britànica
Maçanes

Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a l’esquerra de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riudarenes N, Maçanet de la Selva E, Fogars de la Selva S, Hostalric SW i Sant Feliu de Buixalleu W Maçanes s’estén a l’esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma que en forma el límit oriental, fins poc abans de la confluència d’ambdues El territori és molt accidentat i boscós, especialment al sector septentrional, on la serra de Clarà, de 200 a 300 m d’altura, constitueix un petit llindar entre la serralada Litoral i la Prelitoral Comprèn el poble de Maçanes, cap del municipi, els veïnats de Cambrerol,…
Pontós
Pontós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra del Fluvià.
Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de…
Josep Messeguer
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de fusters El 22 de febrer de…
mandarina

Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…
llebrer

Gos borzoi, o llebrer rus
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis,…
Convenció sobre Armes Bacteriològiques i Toxíniques
Tractat per a la prohibició de la fabricació, el desenvolupament, el comerç i l’emmagatzematge d’armes biològiques, bacteriològiques i toxíniques.
És el primer tractat multilateral de desarmament que prohibeix la producció i ús d’una categoria sencera d’armes Signat el 1972, entrà en vigor l’any 1975, però la manca d’un règim formal de verificació per a controlar-ne el compliment ha limitat la seva efectivitat En la Tercera Conferència encarregada de l’examen de la Convenció del 1994, hom establí un grup d’experts governamentals per tal d’identificar i examinar possibles mesures de verificació des d’un punt de vista científic i tècnic El 2001 hom intentà de nou, sense èxit, establir un protocol de verificació, en gran part a causa de la…
analfabetisme
Educació
Estat d’analfabet.
L’analfabetisme és conseqüència d’una insuficient escolarització, present o passada Segons dades de la UNESCO, hom calcula 1980 que 814 milions d’adults, és a dir el 28,9% de la població mundial —prop de la meitat de la població adulta mundial— poden ésser considerats analfabets Si bé en xifres absolutes l’analfabetisme és en augment, en xifres relatives disminueix, especialment a partir dels anys cinquanta, ja que el 1970 la taxa d'analfabetisme era del 32,4% Durant la dècada dels noranta, la UNESCO calculava que l’analfabetisme s’havia estabilitzat al món al voltant dels 885 milions d’…
hibridació cultural
Sociologia
Forma cultural nova que és el producte de la barreja entre formes culturals de procedència diversa.
Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història, tanmateix la barreja o hibridació cultural s’ha accentuat en el món actual en la mesura que s’han intensificat els processos migratoris, els intercanvis econòmics i s’han estès les xarxes de transport i de comunicacions Segons García Canclini la noció d’hibridació cultural s’ha posat en circulació en les darreres dècades del s XX fent referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures, objectius i…
cibercultura
Sociologia
Electrònica i informàtica
Cultura que es desenvolupa mitjançant les noves tecnologies de la informació i les comunicacions o, en un sentit més ampli, cultura dins del ciberespai.
L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’expressió La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina