Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Bolcàssim
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per 7 famílies, fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà
Beniaia
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta), al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l’Encantada.
El 1535 es feu independent de la parròquia de Gallinera Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563
Cataluña
Barri
Barri de la parròquia de Santa María de Trubia dins el municipi d’Oviedo (Astúries).
Deu el nom a l’establiment de famílies catalanes arribades amb motiu de la fundació de la Fábrica Nacional de Trubia
Beniàsmet
Despoblat
Despoblat del municipi de Benimassot (Comtat), a la vall de Seta.
Antic lloc de moriscs era habitat per dotze famílies el 1602, al s XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot
Beniaissó
Despoblat
Despoblat del municipi de Benimassot (Comtat).
Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per disset famílies, al s XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
calazogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què l’entrada del tub pol·línic en el sac embrionari per a fecundar l’òvul es fa per la calaza, en lloc de fer-se pel micròpil, com és el cas més corrent ( porogàmia
).
La calazogàmia és característica d’algunes famílies casuarinàcies, juglandàcies, etc Hom considera la calazogàmia com un tret primitiu dins les angiospermes
Claret de Figuerola
Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
piperals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, de flors petites, unisexuals o bisexuals, reunides en inflorescències denses, de tipus racemós o cimós, i de fruits en baia o en drupa.
És un ordre quasi exclusiu de les regions càlides, que comprèn la família de les piperàcies i unes poques altres petites famílies
tètrada
Botànica
Conjunt de quatre grans de pol·len units i provinents d’una mateixa cèl·lula mare.
La presència de pollen madur en tètrades és característica d’algunes famílies, com la de les ericàcies i la de les juncàcies