Resultats de la cerca

Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…

Anomenat príncep dels àngels, l’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l' Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac Per influència copta i hellenística hom l’identificà, sobretot a Occident, amb el psykhopompós ‘el qui acompanya les ànimes’ i amb ‘el qui pesa les ànimes’ psicòstasi El seu culte, celebrat primer a Orient, es difongué a l’edat mitjana per tot l’Occident a partir, sobretot, de les aparicions que hom li atribuí al mont Gargano segle VI, sobre la tomba d’Adrià al castell Sant'Angelo, a Roma 950, o a Normandia, al mont Saint-Michel 708 La iconografia…

Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com  Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…

Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional  1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio  1844-45 i El Ángel Exterminador  1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a…

El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc serradores Els…

Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi,  Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…

El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030 La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit interinament…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…