Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
Guillem Peral
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Membre del Gimnàs Garcia Alsina, competí entre els anys 1960 i 1967 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1961 i formà part de l’equip que guanyà el primer Campionat de Catalunya de clubs 1961 Aconseguí la tercera posició en la classificació general del Campionat de Catalunya 1964, 1965, i guanyà la medalla d’or en barra fixa 1964 També fou campió d’Espanya de clubs 1965, 1966, i compartí equip amb gimnastes com Lluís Valbuena i Alfred Rodón
Partido Republicano Centralista
Política
Grup republicà creat el 1887 per Salmerón, disconforme amb la política de conspiracions militars imposada per Ruiz Zorrilla dins el Partit Republicà Progressista.
L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista.
Germana de Josep Iturbi i Bàguena Completà els estudis amb el compositor i musicòleg Eduard López i Chavarri i amb el seu germà Josep, el qual la presentà com a concertista a París, on fixà la seva residència i recorregué diversos països europeus Es traslladà als EUA, on fou una cèlebre intèrpret i pedagoga musical De la seva discografia es destaquen les collaboracions amb el seu germà en els enregistraments d’obres de Gershwin, Debussy i Infante, entre d’altres
Berenguer d’Erill i de Pallars
Història
Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur.
Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol
pala
Música
Peça de canya o altre material elàstic que forma la llengüeta d’alguns aeròfons.
En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil
bicicleta ergomètrica
Bicicleta fixa adaptada per a determinar el treball que realitza un individu en pedalejar.
Hom l’utilitza, per exemple, per a avaluar el treball del cor durant l’exercici prova d’esforç
scherzo
Música
Durant el Barroc, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental
Liberalització de les telecomunicacions a Espanya
Entra en vigor a Espanya la Llei de liberalització de les comunicacions, una llei que comportarà l’entrada de nous operadors amb més serveis i preus més baixos Fins el moment, 22 empreses han sollicitat llicència per a operar en les diferents modalitats de telefonia En telefonia fixa competiran Telefónica, Retevisión i Uni2 En telefonia mòbil, les principals companyies són Moviline, Movistar i Airtel, a les quals s’afegirà Retevisión Móvil a partir del gener del 1999 Altres companyies també opten a la telefonia per cable
cap de Cavalleria
cap de Cavalleria
© Fototeca.cat
Promontori (90 m) que forma una petita península a l’extrem més septentrional de Menorca (municipi des Mercadal), avançada vers el golf de Lleó.
Resta unida a l’illa per un istme estret, i la seva costa, molt espadada, és prolongada per la illeta des Cobrómbol i l’illa des Porros tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció És composta de calcàries juràssiques i dolomies triàsiques Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, el qual data del 1857 A les aigües properes hi ha una bona pesquera de llagostes, explotada principalment per pescadors de Fornells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina