Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Tortellà
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
cançó
Literatura
Música
Composició musical amb text versificat, a una o més veus i sovint amb acompanyament instrumental.
La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…
música de Dinamarca
Música
Música desenvolupada a Dinamarca.
Les primeres restes d’una pràctica musical danesa són els lur , uns grans corns de bronze amb forma de essa, difosos entre els pobles nòrdics a partir del segle XII aC Però no és fins a l’aparició dels primers documents, als segles XI-XII dC, que és possible reconstruir la història de la música danesa Música culta Música sacra Tot i que s’han trobat alguns cants dedicats a la Mare de Déu provinents de l’Edat Mitjana, no es disposa de documentació important fins al segle XVI La Reforma introduí el coral luterà, que durant un llarg període convisqué al costat dels cants catòlics D’aquesta època…
música d’Ucraïna
Música
Música desenvolupada a Ucraïna.
Les arrels i el desenvolupament de la música d’Ucraïna dels primers segles són idèntics als de la música russa, ja que ambdues nacions provenen del primer estat dels eslaus de l’est, la Rus’ de Kíev, creat al segle IX i cristianitzat pels grecs l’any 988 Al segle XI nasqué el cant monòdic znamennyj , notat amb neumes d’origen bizantí Uns tres segles més tard aparegué a Ucraïna una variant simplificada d’aquest cant que rep el nom de cant de Kíev Un important paper en l’evolució del cant coral el tingueren el monestir de Kievo-Pecersk, fundat al segle XI, i les escoles de les germandats…
Creu de Sant Jordi 1982-1990

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1982 i el 1990.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…
Del folklore clàssic al folklore de la comunicació
Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…
Llers
Llers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta de la Muga, al sector dels terraprims d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llers, de 21,28 km 2 , és situat al NW de Figueres, al sector de contacte entre la plana fluvial empordanesa a llevant i els primers contraforts prepirinencs, calcaris turons arrodonits al voltant de 200 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga que forma en un petit tram la frontera amb el terme de Pont de Molins i del Manol que transcorre més a migdia pel veí terme d’Avinyonet Altres límits municipals són Boadella NW, Terrades W, Vilanant SW, Vilafant S, Figueres i Cabanes E Comprèn la vila de Llers, cap tradicional del municipi, els veïnats de la…
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
La difusió de la cultura popular
En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina