Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Ignasi Muntaner
Metge.
Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Antoni Montis i Álvarez
Història
Primer marquès de la Bastida (1791).
Fou vocal de la junta suprema de Mallorca el 1808 i un dels fundadors de la Societat d’Amics del País Publicà Indagación de la cantidad del aceite que se coge en Mallorca 1813, Reflexiones sobre varios errores que se leen en el Itinerario de Mr Laborde, i deixà inèdits, entre altres, treballs sobre la producció de l’oli
Louis-Xavier de Ricard
Literatura
Comunicació
Poeta i publicista.
Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878
Auguste Bisson

Fotografia obtinguda per Auguste Bisson durant l’ascensió al Mont Blanc
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf francès.
Juntament amb el seu germà Louis 1814-76, fou deixeble de Jacques Daguerre Són conservats tres daguerrotips d’ells del 1840 Exposaren a París ja el 1844 Foren membres fundadors de la Société Française de Photographie 1854 Són interessants els collodions humits que obtingueren al Mont Blanc durant l’ascensió de Napoleó III i de l’emperadriu Eugènia 1860
Francesco Bartolozzi
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat
Manuel Sirvent
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà 1833, de la qual fou repetidament secretari Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde , i el llibre de poemes Raison et folie 1835
Ramon San i Ricart
Cirurgià.
Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general
Georges Rohner
Pintura
Pintor francès.
Fou un dels fundadors del grup Forces Nouvelles 1935 Conreà una pintura de dibuix precís, situant les figures i els objectes en perspectiva i llocs inusitats per tal de crear uns efectes plàstics imprevists, en una primera etapa dins un realisme ascètic Trobada de Crist i els presoners , 1941 i posteriorment dins composicions simbòliques La vall del Tíber 1967
Félix Gordón Ordás
Veterinària
Política
Polític i veterinari castellà.
Afiliat al partit radical, fou un dels fundadors del Partido Radical Socialista Español i ministre d’indústria i comerç en el govern Martínez Barrio 1933 Ambaixador a Mèxic i a Cuba durant la Guerra Civil 1936-39, ocupà després el càrrec de president del consell de govern de la República Espanyola a l’exili 1951-60
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina