Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
nevus
Patologia humana
Denominació genèrica de les taques de la pell i de les mucoses, vasculars o no, benignes però susceptibles de sofrir degeneracions canceroses.
Normalment són congènits, però poden aparèixer també tardanament, a l’edat adulta L’aspecte és molt divers a vegades són taques amb un defecte o un excés de pigmentació, a vegades semblen tumors
ptomaïna
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts bàsics, generalment molt tòxics, que resulten de la putrefacció o la descomposició metabòlica de les proteïnes animals.
Els més importants i ben coneguts són la cadaverina pentametilendiamina, la muscarina hidròxid d’hidroxietiltrimetilamoni, la neurina hidròxid de trimetilvinilamoni i la putrescina tetrametilendiamina
tinent
Història
Militar
Denominació genèrica, emprada —tot conjuminant-la amb altres— en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars.
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
acústica
Música
Ciència que estudia el so.
Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…
sesquiterpè
Química
Denominació genèrica del grup de terpens constituïts formalment per tres restes d’isoprè, cada molècula dels quals conté, doncs, quinze àtoms de carboni.
polisiloxà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina