Resultats de la cerca

Fundada pels antics redactors de la revista El Frontón En fou director Lucas de Oñate, i signaven els articles Zurdo, Santiago, Cecilio de Ozamiz, Utzi i el mateix Lucas de Oñate La capçalera era illustrada amb un gravat del Frontón Barcelonés, entitat a la qual estava vinculada La conjuntura política provocà la seva suspensió temporal, que finalment esdevingué definitiva, al juliol del 1897 quan se n’havien publicat noranta-tres números

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808

Fill d’Antoni Riba i Garcia Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on seria professor des del 1939 Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana 1929 Participà en diverses collectives a l’estranger Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona 1936 Com a dibuixant collaborà en diverses publicacions

Fou pintor de la cort de Maximilià de Baviera i membre de l’Acadèmia de Munic i de Berlín Pintà amb preferència arquitectures, sobretot de Munic i de diferents indrets dels Països Baixos, Anglaterra, França i Itàlia, algunes de les quals reproduí en gravat i d’altres en litografia Cal destacar Ruïna al costat del mar, Catedral d’Orvieto, Vella abadia de Rouen i Carrer de la Residència

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques

L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables