Resultats de la cerca
Es mostren 1767 resultats
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors
Brijuni
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Adriàtica, a la costa d’Ístria, Croàcia, davant Pula.
Veli n'és l’illa més gran 6,9 km 2 Habitat pels romans, l’arxipèlag restà quasi deshabitat a l’edat mitjana, i més tard adquirí importància com a base militar Fou annexat a Itàlia del 1919 al 1947, que fou unit a Iugoslàvia Fou la residència d’estiu del president de la República Federal de Iugoslàvia Actualment pertany a Croàcia
Mutzig
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà d’Alsàcia (França).
És un dels principals jaciments mosterians de l’àrea renana, amb una quinzena de nivells d’hàbitat successius, en els quals s’han documentat llars de foc i murets que separen àrees de funcions diferenciades Excepcionalment ric, s’hi han trobat centenars d’instruments lítics, fabricats amb primera matèria local, amb total exclusió del sílex, així com un volum important de restes faunístiques
Uaxactún
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic maia que es troba a Guatemala, al departament de Petén, 18 km al N de Tikal, al mig d’una zona gairebé impenetrable de la selva tropical.
Fou habitat des del 1580 aC fins al 900 dC Conserva monuments de les èpoques preclàssica i clàssica El més important és una estructura piramidal E VII sub, trobada sota construccions posteriors, que presenta elements decoratius d’indubtable ascendència olmeca i que pertany al període preclàssic Són també molt interessants les esteles de pedra, amb magnífics relleus de l’època clàssica
Beniopa
Beniopa
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de Gandia, Safor, integrat actualment al nucli urbà de la vila.
Municipi independent fins el 1965, fou lloc de moriscs El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies Pertangué al ducat de Gandia des del s XIV El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent Santa Magdalena, amb l’annex d’Alcodar L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837
Oca riallera grossa
Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921
el Bruc
Despoblat
Despoblat de l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora Soriguera (Pallars Sobirà), habitat encara al segle XIV.
vilar
Del segle X al XII, territori annex o pertanyent a una vil·la i que tenia algun hàbitat.
la Manresana

Torre mestra del castell de la Manresana (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situat al SE de la vila.
L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126 El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei
Joanet
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi d’Arbúcies (Selva), a la vall de la riera de Riudecòs.
Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina