Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…

Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església…

Estudià a la Universitat de Cornell Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de villes projectades els anys seixanta edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens equipaments socials com el centre experimental Bronx 1970-77, el Seminari de Hartford 1978-81 i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi 1973, el museu d’arts decoratives de Frankfurt 1979-84, el museu superior d’Atlanta 1980-83, etc En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…

  En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una república…

Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí  i La Nau , fou sotsdirector de Flama  i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia  de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de…

Estudià composició al Conservatori de Khar’kov, on es graduà el 1936 Treballà en l’administració de la Unió de Compositors Ucraïnesos, en la qual ingressà el 1930 Fou també secretari de la Unió de Compositors del Turkmenistan, vicepresident 1947-56 i president des del 1968 de l’esmentada Unió de Compositors Ucraïnesos, conseller de la Unió de Compositors de la Unió Soviètica des del 1948 i rector del Conservatori de Kíev 1954-68, institució on ensenyà composició 1960 El seu treball com a compositor estigué influït per M Musorgskij, A Borodin i B Bartók, i pels treballs corals de l’Associació…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr , que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins al 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston, Yale,…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i…