Resultats de la cerca

Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697 Botifler, fugí de Barcelona arran de la instauració del règim austriacista El 1714 entrà a la ciutat amb l’exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní

Fou president del Balonmano Granollers 2000-09 Formà part també de la junta directiva de l’Asobal, de la qual fou tant vicepresident com president d’una junta gestora en diverses etapes Des del 2000 és component del tribunal d’apellació de la Federació Internacional d’Handbol IHF

Vinculat al Club Natació Sabadell, el 1975 ingressà al Comitè Català d’Àrbitres, del qual fou vocal de la junta 1978-80 i president 1980-82 Mentre en fou president formà part de la junta directiva de la federació catalana en qualitat de representant de l’estament arbitral

Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres Durant la guerra del Francès fou secretari de la junta de defensa de Figueres i comandà l’anomenada Companyia d’Almogàvers, creada el 1810 per la Junta Superior del Principat, i més tard, el regiment d’infanteria dels Lleials Manresans

El 1386 era el mestre de les obres de la Llotja de Barcelona El mateix any 1386 fou cridat a Girona per prendre part en la primera junta de tècnics que havien d’estudiar la continuació de la gran nau única de la seu, junta que considerà no viable aquesta continuació

Al setembre de 1935 acordà el canvi de nom pel de Partido de Concentración Federal La Junta Nacional era presidida per Juan Bonavía la Junta Regional, per Ramón Roura i la de l’en-titat barcelonina, per Lorenzo Gil No consta que tingués connexió amb capdels partits i sectors del federalisme ca-talà

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1972, a l’estatal el 1973 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1987 Al seu club fou vocal de la junta directiva 1983-85, cap de diferents seccions esportives 1994 i secretari esportiu 2012 Al Comitè Català d’Àrbitres fou secretari de la junta 1979-81, vicepresident 1982 i president 1986-93, període durant el qual també representà l’estament arbitral a la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del Comitè Català d’Àrbitres 1988…