Resultats de la cerca

Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres Durant la guerra del Francès fou secretari de la junta de defensa de Figueres i comandà l’anomenada Companyia d’Almogàvers, creada el 1810 per la Junta Superior del Principat, i més tard, el regiment d’infanteria dels Lleials Manresans

Vinculat al Club Natació Sabadell, el 1975 ingressà al Comitè Català d’Àrbitres, del qual fou vocal de la junta 1978-80 i president 1980-82 Mentre en fou president formà part de la junta directiva de la federació catalana en qualitat de representant de l’estament arbitral

El 1386 era el mestre de les obres de la Llotja de Barcelona El mateix any 1386 fou cridat a Girona per prendre part en la primera junta de tècnics que havien d’estudiar la continuació de la gran nau única de la seu, junta que considerà no viable aquesta continuació

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Al setembre de 1935 acordà el canvi de nom pel de Partido de Concentración Federal La Junta Nacional era presidida per Juan Bonavía la Junta Regional, per Ramón Roura i la de l’en-titat barcelonina, per Lorenzo Gil No consta que tingués connexió amb capdels partits i sectors del federalisme ca-talà

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

Consisteix en una autorització que, prèvia autorització estatutària, fa la junta als administradors per tal que incrementin aquella xifra les vegades que calgui i en la quantitat que ells determinin sense haver de consultar cada vegada a la junta general, per un termini de cinc anys i un límit màxim de cinquanta per cent del capital escripturat

Ingressà a la marina el 1757 i el 1782 ja era cap d’esquadra Fou secretari de marina 1783-95 i d’Índies 1789-90, però dimití per divergències amb Godoy 1795 Es negà a participar en l’assemblea de Baiona 1808 i formà part de la junta de defensa de Lleó i de la junta suprema central

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques