Resultats de la cerca

És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV

Era centrat al burg del mateix nom, que fou la residència dels prínceps de Brunsvic-Grubenhagen, línia del llinatge dels güelfs, extingida el 1596 Passà després, successivament, a les línies de Wolfenbüttel, de Celle 1617 i de Hannover 1665

Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge

Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona

Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix  Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc

De l’antiga torre que donà nom a l’actual barriada, no en queda cap indici Al segle XII és conegut un llinatge al Penedès que es cognomenà Vernet El topònim, dins el terme de Sant Martí Sarroca, apareix esmentat abans del 1289

Filla de Ladislau VII d’Hongria, del llinatge dels Jagellons L’any 1526 es casà amb Ferran d’Àustria, germà de l’emperador Carles V, i aquest mateix any succeí el seu germà Lluís II de Bohèmia, mort a Mohács en lluita contra els turcs

A l’indret del mas Maçanós, documentat l’any 982, hi hagué una domus , o casa forta, solar d’un antic llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola

Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera dit Hospital de Castelltort el seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus collaboradors

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut…