Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
salvió blener
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alçària, enterament blanquinosa, amb fulles lanceolades enteres i amb flors grogues.
Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa
Abiar
Caseria
Caseria del municipi del Poblenou de Benitatxell (Marina Alta).
Al segle XIII era un dels llocs del terme general de Dénia
parraca
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 20 a 80 cm d’alçada, híspida, de fulles lanceolades, enteres o sinuades, de capítols grocs i de fruits en aqueni.
Es fa en llocs herbosos o pedregosos, en una gran part d’Europa
petricó
Física
Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, pròpia del Principat de Catalunya, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 l a Barcelona.
A diversos llocs, com Lleida i Tarragona, era anomenat correntment quart de porró
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
falguera femella
Falguera femella
Jon Sullivan iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, de fulles bipinnaticompostes de 20 a 150 cm, amb sorus oblongs.
Creix en llocs ombrats i humits dels Pirineus i d’altres muntanyes plujoses
lliri de Sant Joan
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, alta de 50 a 100 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears i de flors grosses, ataronjades, en raïm lax.
És conreada com a ornamental i naturalitzada en séquies i altres llocs humits