Resultats de la cerca

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…

Fill de Maximilià Thous i Orts Estudià magisteri i fou membre de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes  1927-30, centre de la renovació literària que es produí al País Valencià durant aquests anys Com a tal, promogué i participà en les Taules de Poesia que la revista organitzava exposicions itinerants de manuscrits poètics i collaborà en la introducció i difusió de l’avantguarda amb poemes dispersos com Jazz-band A més, collaborà a Avant i a altres periòdics Dirigent del Centre d’Actuació Valencianista 1934, fou després membre…

Fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà es dedicà sobretot a l’estudi de les plantes i dels insectes de Mallorca Publicà diversos treballs Contribució a la flora balear 1905-49, Insectes de Mallorca Artà i Capdepera 1907, Els Limonium de la península d’Artà Mallorca 1974, etc

Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor

Deixeble de B Mir i de D Andreu, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella Colleccionà nombroses cançons populars menorquines, les quals transcriví i harmonitzà És autor d’obres per a piano, per a l’escena i simfòniques

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada adoptà…

Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un…

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona