Resultats de la cerca

Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria

Formada a la Llotja i a París Notable, dins un impressionisme decorativista, en la pintura de flors i de paisatges, decorà el palau dels prínceps de Mònaco i té obres als museus d’art modern de Barcelona i de Madrid Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta

Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió

El 1939 debutà al ballet de l’Òpera de París La seva interpretació de Carmen la consagrà internacionalment 1949, i el 1950, amb La Croqueuse de Diamants triomfà en el music-hall Ha actuat en una dotzena de films i ha enregistrat discs Amb el seu marit, Roland Petit , dirigí el Casino de París 1969-72 posteriorment hi collaborà, amb el ballet de Marsella, que ell dirigí

Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial

El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621

Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid