Resultats de la cerca

Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…

Situada a la desembocadura del riu Kushiro El port natural format a l’estuari del riu és el millor de la costa oriental de l’illa i constitueix una base d’operacions de les flotes pesqueres de les mars septentrionals Als voltants de la ciutat abunden els conreus d’hortalisses, amb alguna granja de producció lletera Té indústries de la fusta i del paper, i explotació de mines de carbó a Yūbetsu, a uns 50 km

L’evapotranspiració real en un període de temps qualsevol sempre és inferior a l’evapotranspiració potencial La mitjana per a tota la Terra és de 740 l/m 2 840, per a la superfície dels mars i oceans, i 500 per a les superfícies continentals En un bosc, com més gran sigui l’aigua disponible, constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl, més s’acostarà l’evapotranspiració real a la potencial

No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans

Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra

De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó

Estudià Vilniu i Kaunas Conreà la traducció, l’assaig i sobretot la poesia, d’una certa influència impressionista Eileraščiai marese ‘Poesies en els mars’, 1930, Vermes ‘Fonts’, 1937 i Gyvenimos tvanas ‘L’ona de la vida’, 1940 El 1944 es traslladà als Estats Units, on escriví els reculls poètics Sparnus man meta paukštės ‘Llenço ales de les aus’, 1947 i Mėlyna diena ‘El dia blau’, 1967 Cal destacar el seu llibre de contes Nuodem ė s ‘Pecats’, 1932

Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe