Resultats de la cerca

Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “Catalunya…

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920 Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus

S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

S’inicià al Club Atletisme Montornès a les ordres d’Esteban Giménez El 2000 feu el salt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per entrenar-se amb Luis González Molina Aconseguí tres títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 2002, 2003, 2005 i dos de 400 m llisos en pista coberta 2004, 2005 Milità a les files de l’Integra2 l’Hospitalet 2000, 2001, 2002 i al Carrefour-Lleida 2002-07 També fou internacional amb la selecció catalana Acabada l’etapa d’atleta en actiu, passà a formar part del grup de tecnificació del Club Atletisme Montornès