Resultats de la cerca
Es mostren 5703 resultats
San Vicente de Piedrahita
Poble
Poble del municipi de Cortes d’Arenós (Alt Millars), al S del terme, al coll de Piedrahita, a l’interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa.
La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX
Gotarta
 Vincent van Zeijst.jpg)
Vista del poble de Gotarta (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, a 1 195 m alt., damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi
el Salí de Cardona
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del raval de la Coromina, del municipi de Cardona (Bages).
Des de mitjan s XIX hi hagué una capella dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu
Noals
Vista del poble de Noals
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1.028 m alt, a l’esquerra de la Valira de Castanesa.
De la seva parròquia Santa Maria depèn l’església de Benifonts Formava municipi independent a mitjan segle XIX
Palaldà
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat a 211 m alt, al N del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), dedicada a Sant Martí, amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX
temple de Byodo-in
Temple de Byodo-in
Daniel Ramirez (CC BY 2.0)
Temple
Antiga vil·la fundada per Fujiwara Yorimichi a mitjan segle XI a Uji, prop de Kyoto (Japó), convertida després en temple d’Amida.
És l’únic edifici conservat de tota l’arquitectura de l’època de Fujiwara 897-1185
cap Cerver
Promontori de les costes del Baix Segura, al terme de Torrevella (fins a mitjan sXX pertangué al de Guardamar, al Baix Vinalopó).
plaqueta
Arts decoratives
Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles però de forma generalment rectangular.
Hom en realitzà molts a Itàlia a partir del Renaixement
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96
rubā‘ī
Literatura
Quarteta característica de la literatura persa, generalment de tema místic i iniciada, sembla, a mitjan segle X per Abū Šūkur de Balkh.
Molt famoses i de tema bàquic són les Rubā'īyyat d’'Umar Ḫayyām