Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels déus
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí en rival d’…
Seamus Justin Heaney

Seamus Justin Heaney
DP
Literatura
Poeta irlandès.
Pertanyent a una família catòlica d’Irlanda del Nord, es graduà a la Queen University de Belfast l’any 1961 Durant uns quants anys exercí la docència a l'ensenyament secundari i del 1966 al 1970 ensenyà literatura anglesa a la Queen University Després d’un parèntesi a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley 1970-71, s'establí a Dublín, on treballà com a collaborador en la premsa i com a editor fins el 1975, i es dedicà novament a l’ensenyament superior al Carysfort College 1975-80 i posteriorment a Oxford 1989-94 i a Harvard 1985, entre altres institucions La seva poesia té un punt de…
Manuel Sayrach i Carreras
La casa Sayrach, de Manuel Sayrach i Carreras, a la Diagonal de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…
,
elf
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Cadascun dels esperits que poblen l’aire, els boscs, les coves, etc, en la mitologia escandinava.
Sūrya
Mitologia
Déu solar de la mitologia índia, reinterpretat profundament en funció de la teologia vèdica del sacrifici.
El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma
Acis
Mitologia
Segons la mitologia grega, pastor de Sicília d’una gran bellesa, estimat per la nereida Galatea.
El ciclop Polifem, mogut per la gelosia, esclafà Acis sota una roca De la seva sang nasqué un riu al peu de l’Etna Ha estat un tema literari i musical freqüent
Hel
Mitologia
En l’antiga mitologia germànica, nom de l’infern i de la deessa que hi regna.
Era situat sota una de les arrels de l’arbre Yggdrasil i, per arribar-hi, calia passar el riu Gjöll
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina