Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
kina
Economia
Unitat monetària principal de Papua Nova Guinea (K).
Dividida en 100 toea
inti
Economia
Unitat monetària principal del Perú des del 1985.
Dividit en 100 cèntims
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
xíling de l’Àfrica oriental
Economia
Unitat monetària comuna de Kenya, Tanzània i Uganda.
A partir del 1966 ha estat progressivament substituïda pels bitllets propis de cadascun d’aquests països xíling kenyà, xíling tanzà i xíling ugandès
rupia
Economia
Unitat monetària principal del Pakistan, des del 1948.
Des del 1961, que fou introduït el sistema decimal, restà dividida en 100 paises
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària principal dels Emirats Àrabs Units (Dh).
lev
Economia
Unitat monetària principal de Bulgària i de Moldàvia.
És dividit en 100 stotinki
leu
Economia
Unitat monetària principal de Romania des del 1867.
És dividit en 100 bani
dòlar
Economia
Unitat monetària principal d’Antigua i Barbuda (EC $).
Dividit en 100 cèntims
monetització
Economia
Conjunt d’operacions econòmiques, tècniques i jurídiques que condueixen a la formació de la moneda, amb la qual el diner assoleix una legalitat que en permet l’ús generalitzat, i possibiliten el control de les transaccions monetàries.
El diner, per tal com ha de gaudir d’una acceptabilitat general, és una institució social, caràcter que és expressat en la legalitat de la utilització de determinats béns com a moneda Hom parla de monetització de deute públic referint-se al mecanisme pel qual els títols de deute públic, emesos i garantits per l’estat, són convertits en moneda de curs legal efecte d’aquest procés, de pràctica corrent per a finançar les despeses de l’estat, és un increment de la massa monetària en circulació, l’adequació del qual respecte a la producció real genera la inflació