Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Eduard Vidal Riba
Literatura
Excursionisme
Excursionista i escriptor.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC
Jaume Duran i Castellanos
Escultura
Escultor.
Deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d’Esteve Monegal, amb el qual fou professor a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Anà becat a Itàlia, i el 1923, a París i a Brusselles Fou professor d’escultura aplicada a l’Escola del Treball de Barcelona Dins un estil classicitzant realitzà monuments a l’aviador Joan Manuel Duran, a Eduardo Dato , Barcelona, estàtues Montseny, plaça de Catalunya, Barcelona, retrats, etc Li fou concedida la medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona
Sunifred I
Història
Vescomte de Girona (~982-1008).
Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada
Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Fill de Josep Maria Milà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista Economia i Finances Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la Diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt canvia i…
roca Centella
Cim
Cim (1 000 m) del Vallès Oriental, dins el massís del Montseny.
Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
Trofeu Sant Celoni – La Costa de marxa atlètica
Atletisme
Competició de marxa atlètica disputada anualment a Sant Celoni i a Fogars de Montclús entre el 1977 i el 1997.
Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa
El Luchador
Setmanari
Setmanari anarquista fundat per Federico Urales a Barcelona (gener del 1931 — agost del 1933).
Fou l’òrgan de combat del grup de La Revista Blanca , que tenia un caràcter majorment teòric i ideològic Els principals redactors foren, a més d’Urales, Frederica Montseny, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo, Felipe Alaiz, etc Féu, amb èxit, una violenta campanya contra els trentistes en especial contra Ángel Pestaña i Emili Mira, per llur actuació davant l’aixecament de l’alt Llobregat, pel gener del 1932, i deixà de publicar-se quan es produí l’escissió dels Sindicats d’Oposició i es consolidà el domini anarquista en els òrgans directius de la CNT
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina