Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
Homenatge a Guillem Agulló
Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos Alt Millars per un grup de feixistes El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó"
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic de cobla i compositor de sardanes.
Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc
Pere Jordà i Valls
Música
Músic.
Es formà com a violinista al Conservatori del Liceu Deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera, dirigí diferents cors L’any 1947 fou premiat el seu coral a sis veus Qui en fou el serrador per la Comissió Abat Oliba És autor de lieder i d’harmonitzacions de cançons tradicionals sardanes per a cobla i per a cor, cançons i poemes escènics
Albert Coma i Estadella
Pintura
Pintor.
Becari de la Diputació de Lleida 1952-58, es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees Fou membre actiu del Grup Cogul 1964-66 Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia També s’interessà per la creació d’objectes Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1968 i la medalla Morera 1982
Club Figueres Sport
Futbol
Club de futbol de Figueres.
Fundat l’any 1910, també fou conegut com Football Figueres Fou el segon club que es fundà a la ciutat, per darrere de l’Sport Club Empordanès Al contrari d’aquest últim, no depenia de cap entitat Era format per obrers i menestrals, i disputà partits amistosos amb equips de la província de Girona Jugà a l’Era d’en Deseia, actualment plaça d’Enric Morera Desaparegué l’any 1913
Antoni Català i Vidal
Música
Compositor.
Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927
Pau Audouard i Déglaire
Fotografia
Fotògraf barceloní especialitzat en edicions basades en la fotografia.
El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888 El seu net és el dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard
Alfons Vilà i Piqué
Música
Violinista i compositor.
Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914
Institut Orquestral de l’Obrera de Concerts
Música
Orquestra creada el 1931 en el si de l'Associació Obrera de Concerts.
Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots…
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina