Resultats de la cerca

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907

Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món

Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…

Féu recerques en geometria, camp en què aplicà els mètodes de l’àlgebra moderna, sobre transformacions, funcions holomòrfiques abstractes, sistemes lineals, etc Publicà nombrosos articles i obres, com ara Algebraic Surfaces 1935 i Commutative Algebra 1958-60, amb la collaboració de PSamuel

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina