Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
La Generalitat expedienta l’arquebisbat de Barcelona per no respectar les restriccions contra la covid-19
La Generalitat de Catalunya obre un expedient sancionador a l’arquebisbat de Barcelona per la missa que el dia anterior va celebrar a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona per les víctimes de la covid-19 La missa, oficiada per l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, no tenia l'autorització del Procicat Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, perquè superava l'aforament màxim permès
Prostitució de menors tutelats a Mallorca
La fiscalia obre una investigació sobre diversos casos d’explotació sexual de menors tutelats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials IMAS, que depèn del Consell de Mallorca Aquests casos, dels quals se'n té constància de 16, van ser difosos a partir del descobriment de la violació en grup d’una noia de 13 anys el Nadal anterior, i segons tots els indicis formen part d’una xarxa organitzada
l’Unhòla

L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
La vida de Estebanillo González
Novel·la picaresca castellana, publicada a Anvers el 1646.
Hom identifica l’autor-protagonista amb un Estebanillo bufó del duc d’Amalfi, a qui l’obra va dedicada Aprenent de barber, lladre, impostor, pelegrí a Santiago, criat i soldat, el protagonista viatja per Europa, fins que s’estableix a Nàpols, on obre una casa de joc Els episodis se succeeixen precipitadament i els personatges hi són caricaturats sitemàticament, com si l’autor cerqués sobretot un efecte còmic immediat
riu de Farfanya

El riu de Farfanya des del castell d’Os de Balaguer
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per la dreta, del Segre.
Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu
Santa Maria del Vilaró

Santa Maria del Vilaró
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olius (Solsonès), a l’est del terme, a l’esquerra del Cardener i a la cua del pantà de Sant Ponç.
L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una…
Santa Llúcia de les Segarres Altes (Lasquarri)
Art romànic
Situació Edifici encara en bon estat bastit en època romànica tardana ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al petit nucli de les Segarres Altes, situat al vessant de migdia de la serra de l’Ametllera Mapa 32-12 289 Situació 31TBG956685 Per a arribar-hi cal agafar un trencall a mà dreta que surt de la carretera N-230 entre les poblacions de Tolba i Benavarri Un cop s’arriba al llogaret de les Segarres Baixes, cal deixar-lo i seguir la pista cap al nord fins a arribar al de les Segarres Altes El recorregut des del trencall fins a les Segarres Altes és d’uns 4,…
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
escalfador

Escalfadors domèstics: elèctric (a dalt), de gas (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.
Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació
S’inaugura a Suïssa el túnel ferroviari més llarg del món
S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo Amb 57 km de longitud i 2300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11000 milions d’euros S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina