Resultats de la cerca

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

Té una superfície, juntament amb la vall i el delta del Terek, d’uns 25 000 km 2 Ateny altituds de 170 m a l’W, mentre que a l’E —per sota del nivell de la mar— és de -28 m La major part de l’estepa de Nogajsk és ocupada per extensos massissos sorrencs Gairebé el 70% del territori és utilitzat, principalment, com a pastura d’hivern per a les ovelles Per al regatge hom utilitza l’aigua del canal Terek-Kuma

Les seves activitats econòmiques principals són l’agricultura i la indústria tèxtil, de maquinària i de begudes Combatuda per Pomerània al s XIII, fou ocupada pels marquesos de Brandenburg a mitjan segle fins al s XV, que fou dominada per l’orde Teutònic Al s XVI s’erigí en estat territorial, fins el 1815, que passà a la província de Brandenburg, excepte Dramburg i Schivelbein, que passaren a la província de Pomerània El 1945, ja sota domini polonès, fou incorporada al voivodat de Zielona Góra

Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II

Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edatmitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir

Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…

La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…