Resultats de la cerca

El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més…

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del…

Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del principi dels anys noranta, i el més popular és l’…

S’inicià en la pràctica de l’hoquei sobre herba l’any 1942 a l’Argos, tot i que el seu club fou el Júnior FC El 1952 entrà a la directiva de la Federació Catalana d’Hoquei, que presidí 1955-60 També presidí les federacions espanyola 1960-69 i europea 1969, i a partir del 1970 fou vicepresident de la Federació Internacional d’Hoquei Bastí un camp reglamentari d’hoquei sobre herba a la seva finca, on jugava el Can Salvi, i que inaugurà amb un parit entre la selecció espanyola i la del Pakistan L’any 1967 l’Ajuntament de Terrassa li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu A l’anella …

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i…

Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb la selecció estatal B, dos…

Especialitzada en proves de velocitat i mig fons 200, 400 i 800 m lliure Els seus dos clubs principals han estat el CN Sabadell i el CN Catalunya, i el seu entrenador, Joan Fortuny Participà en dos Campionats d’Europa en piscina curta 2003 i en piscina gran 2004, en 800 m i en 400 m Ha estat olímpica en els Jocs d’Atenes 2004 Integrà l’equip que aconseguí les millors classificacions en la història del relleu femení espanyol de 4 × 200 m lliure, al costat de les també catalanes Tatiana Rouba, Erika Villaécija i Laura Roca En campionats europeus foren subcampiones 2002 i campiones…

A l’estadi de Maracanã de Rio de Janeiro se celebra la cerimònia de clausura dels XV Jocs Paralímpics d’estiu, en els quals, entre els dies 7 i 18 de setembre, han competit un total de 159 països i 4333 esportistes discapacitats Els estats que més medalles guanyen són la Xina 230, 107 d’or i, a continuació, la Gran Bretanya 147, 64 d’or i Ucraïna 117, 41 d’or Rússia ha estat exclosa en bloc dels jocs pel dopatge planificat des de les autoritats esportives En aquests Jocs mor el ciclista iranià Bahman Golbarnezhad després d’una topada a la pista És la primera mort d’un esportista durant una…

Desenvolupà la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, amb el qual jugà al primer equip entre el 1953 i el 1969 Guanyà sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Amb el combinat estatal disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i Tòquio 1964 Un cop deixà l’esport, fou secretari de la Federació Internacional d’Hoquei 1982-93 i, posteriorment, president 1996-2001, el primer català a dirigir una federació internacional olímpica Formà part de la comissió cultural del Comitè…

Fou fundada el 1924, coincidint amb la celebració del primer Campionat de Catalunya de lluita grecoromana i esdevingué la federació de lluita més antiga de l’Estat El seu primer president fou Jaume Garcia Alsina Regula la pràctica de la lluita lliure olímpica, lluita grecoromana, sambo i lluita femenina Els esportistes de la Federació Catalana han imposat la seva hegemonia en la modalitat de grecoromana, la més antiga, des del primer campionat estatal, celebrat el 1933 El 1988 se sumà al projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per obtenir millores en el…