Resultats de la cerca
Es mostren 1114 resultats
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i…
Niels Wilhelm Gade
Música
Compositor danès.
Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb FT Wexschall, i teoria i composició amb AP Berggreen Feu el seu debut com a violinista el 1833 El 1840 compongué Efterklange af Ossian 'Ecos d’Ossian', obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm 1 , en do m, opus 5 1842, estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig A partir de llavors…
Alberto Ullastres Calvo
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei
aparell

1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Torreciudad

Vista del santuari de Torreciudad
© C.I.C -Moià
Santuari
Santuari del municipi de Secastella, prop de la localitat d’El Grado (Osca).
Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…
Arthur Schnabel
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un…
invenció
Música
Nom donat a una peça instrumental generalment de curta durada i de caràcter contrapuntístic.
Tot i que es poden esmentar precedents com el Premier Livre des inventions musicales 1555, de C Janequin, o les Invenzioni da camera , opus 10 1712, de FA Bonporti, el terme invenció està fortament vinculat a les 15 peces a dues veus BWV 772-86 que JS Bach inclogué en el seu Klavierbüchlein 'Petit llibre per a clavicèmbal', recull escrit amb finalitats pedagògiques per al seu fill Wilhelm Friedemann Aquestes peces, que el compositor intitulà inicialment Praembulum , i les 15 peces a tres veus BWV 787-801 incloses en el mateix recull i intitulades inicialment simfonies, juntament…
retransició
Música
Passatge que, en modular al to principal, condueix a la reexposició.
La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro, compàs 87 i següents…
Joan Duns Escot

Joan Duns Escot
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòleg i filòsof escocès, conegut també per Duns Scotus i anomenat Doctor Subtilis.
Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina