Resultats de la cerca
Es mostren 1744 resultats
Arxiu Històric de Tarragona

Seu de l’Arxiu Històric de Tarragona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines i llibres d’Enquadernacions Estela Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, les administracions locals, districtes notarials, comptadories d’hipoteques, institucions cambres agràries, instituts de batxillerat, centres penitenciaris, centres religiosos monestir de Santes Creus, comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt i parròquies de la Guàrdia…
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…
Sant Pere de Tiurana
Art romànic
De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…
Sant Genís de Bibils (Bonansa)
Art romànic
Aquesta església és l’antiga parròquia del poble de Bibils, ara abandonat És documentada des del 1218, en què en l’escatocol d’un instrument relacionat amb els senyors del lloc, els Espés, després de Berenguer de Bibils compareix Raimundo, presbiter de Sancto Genesio La parròquia de Bibils formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins el bisbat de Roda-Lleida en aquest sector, junt amb Castanesa, Senyiu i altres parròquies dels voltants Per això fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona el 1314 i de nou el 1373, en què consta que era unida a la…
Santa Maria d’Estall (Viacamp)
Art romànic
El llogaret d’Estall es troba als vessants meridionals del Montsec d’Estall o de Montgai 866 m La seva església parroquial presideix el petit grup de cases Les referències documentals sobre l’indret són gairebé nulles L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell i depenia de la parròquia de Girbeta Això se sap gràcies a l’acta de la visita papal a les parròquies del bisbat d’Urgell de l’any 1372, on consta que el rector de Girbeta governava també l’església de Stayll Fins fa ben poc es conservaven vora l’entrada les antigues piques dels delmes
Jordi Coll i Mut
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la…
Delegació Diocesana d’Esport
Esport general
Institució esportiva fundada el 1948 en el si de la Joventut d’Acció Catòlica.
Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les…
Antoni Pasqual
Cristianisme
Bisbe de Vic (1684-1704).
Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’…
Sant Miquel de Miralcamp
Art romànic
El poble de Miralcamp és situat sobre un dels extrems de la Serreta que tanca el Pla d’Urgell pel sud Sembla que l’origen de Miralcamp fou una força andalusina situada estratègicament en un dels límits del pla del Mascançà El primer esment de la parròquia de Miralcamp es troba en una relació d’esglésies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Miralcamp ” Com moltes de les parròquies veïnes passà al bisbat de Solsona al final del segle XVI L’església romànica ocupava segurament el mateix solar que l’església parroquial actual, d’…
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina