Resultats de la cerca

Començà a estudiar música a cinc anys i quan en tenia setze ingressà al Conservatori de Moscou, on fou deixeble de Jakov Flier El 1971 fou guardonat al Concurs Bach de Leipzig i el 1975, any en què acabà els estudis, guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano a París Aquest fet afavorí la seva projecció internacional i a partir d’aquell moment inicià una destacada carrera concertística, sobretot a les ciutats més importants de l’antiga Unió Soviètica i de l’Europa de l’Est El 1976 s’establí a París i adoptà la nacionalitat francesa Molt estimat pels directors per la claredat…

Fins als deu anys estudià amb la seva tia Rose Casadesus i després ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Louis Diémer El 1913 guanyà un primer premi en un concurs de piano Començà a compondre el 1916 i un any més tard oferí els primers recitals Es casà amb Gabrielle L’Hôte el 1921, el mateix any que estrenà la Fantasia , de Fauré Un any després inicià la seva amistat amb Maurice Ravel, de qui estrenà nombroses composicions El 1927 inaugurà la Sala Pleyel de París i interpretà concerts a quatre mans o amb dos pianos amb la seva esposa El 1935 s’inicià en la…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria…

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per…

Artista precoç, inicià els estudis de piano a set anys, a onze oferí el seu primer concert amb orquestra, i a catorze, el primer recital en solitari Entre el 1964 i el 1972 fou deixebla de Nathan Milstein al Conservatori de Moscou L’any 1964 fou premiada en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu, a Bucarest, el 1975 en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, a París, i el 1965 al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Durant la seva joventut actuà a països de l’Europa oriental, com Rússia, la República Txeca, Romania, França i Àustria…

Significa ’vivaç’ i correspon, per tant, a un tempo ràpid, fins i tot molt ràpid, però pot tenir un sentit relatiu en expressions com Un poco più vivace , que poden sortir en un moviment Largo Beethoven Sonata per a piano , opus 106, tercer compàs del quart moviment Apareix sola o amb matisos, com ara Vivace, ma non troppo Beethoven Sonata per a piano , opus 109, primer moviment o Assai vivace Beethoven Sonata per a piano , opus 106, segon moviment, i també s’utilitza com a qualificació -sovint més aviat de caràcter que no pas de tempo - d’una altra…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de…

Del 1912 al 1917 estudià piano amb Hersilia D de Tronchi i Humberto Paniagua a Guatemala Prosseguí els estudis de piano amb Edoardo Trucco i els de teoria i composició amb Vicente Mañas L’any 1919 es traslladà a Nova York, on residí fins a la mort El 1922 ingressà en l’Escola de Música Santini de la ciutat Exercí de director de l’emissora nacional de Guatemala, i també fou director i pianista La seva obra inclou composicions d’influència clàssica i de música popular Compongué obres instrumentals, música vocal, peces per a piano, música comercial, bandes…

Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor,…