Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
soleta
Música
Coixí adherit a la part interior de les claus (clau 2) d’alguns instruments aeròfons per a tapar hermèticament els forats del tub acústic.
Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte
diapositiva
Fotografia
Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.
Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors
John Winston Lennon

John Lennon i Yoko Ono a Amsterdam el 25 de març de 1968
National Archief (CC BY-SA 3.0 nl)
Música
Músic compositor i cantant.
A partir del 1956 entrà en contacte amb Paul McCartney i George Harrison, i més endavant, amb Ringo Starr, amb els quals creà el conjunt musical The Beatles Juntament amb Paul McCartney fou l’autor de la majoria de composicions Després de la dissolució del grup 1970 s’installà als EUA i alternà els negocis amb una carrera intermitent de la qual hom pot destacar la creació del grup Plastic Ono Band Morí assassinat al portal de casa seva La seva personalitat ha esdevingut un dels símbols principals de la contracultura del segle XX
Jordi Pericot i Canaleta
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, teòric i pedagog del disseny, i semiòleg.
Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…
Antonio Beneyto Senabre
Pintura
Literatura
Escultura
Art
Pintor, escultor, artista plàstic i escriptor en llengua castellana.
Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de quimera 2001, El otro viaje 2003…
Benet Rossell i Sanuy
Art
Cinematografia
Artista plàstic i cineasta conegut pel pseudònim de Beni.
Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…
,
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica…
punt de llibre
Arxivística i biblioteconomia
Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat la lectura.
Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Manuel Hernández i Mompó
Pintura
Pintor.
Fou més conegut pel segon cognom Estudià a l’Escola de Belles Arts de València, i s’hi graduà el 1949 Residí a París el 1951 i treballà a Itàlia el 1954 Després d’una estada a Holanda el 1956, tornà a la península Ibèrica i residí primer a Aravaca Madrid, després a Mallorca i Eivissa, i finalment a Madrid La seva obra, inicialment figurativa, s’anà simplificant fins a l’extrem d’arribar a una elementalitat de llenguatge gràfica i colorista, de signes flotants collocats sobre fons blanc El seu món plàstic és lluminós, sensible, esquemàtic, pur i eminentment poètic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina