Resultats de la cerca

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

Formada al Club Natació Kallípolis Després de destacar com a júnior, Anna Tarrés la incorporà a la selecció espanyola absoluta el 2009, i guanyà l’or al combo i la plata per equips a la Copa d’Europa 2009 Posteriorment assolí les medalles de bronze per equips en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i els Campionats del Món 2011 els títols europeus en equip i combo 2012 i les medalles de plata continentals 2010 en aquestes mateixes proves, i el subcampionat en la Copa d’Europa 2011

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

Membre del Club Natació Banyoles, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diferents proves, tant en categoria júnior com en sènior Debutà en el Campionat d’Europa absolut 1999, on aconseguí la medalla de plata en la prova de 200 m supersocorrista El 2001 es proclamà campiona continental d’aquesta prova i guanyà la medalla de plata en tub de rescat als Jocs Mundials També participà amb èxit en altres proves internacionals, com la Germany Cup o el Míting Internacional de Salvament i Socorrisme Fou entrenadora de la selecció catalana en categories inferiors

Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007

Competí en la categoria S-12, i guanyà dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2006 i dues de bronze més en els Campionats d’Europa 2009 També aconseguí una medalla de plata i dues de bronze 2007 i tres de bronze 2009 en els Mundials de piscina curta En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 obtingué una medalla de plata i també participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Establí tres rècords mundials 4 × 50 m lliure, 4 × 50 m estils i 4 × 100 m estils

Es formà al Club Natació Kallípolis Juntament amb la seva germana Andrea , sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés, participà en molts dels èxits de la selecció espanyola en la primera dècada del segle XXI Entre el 2002 i el 2007, competí en les proves en equip i combinada combo i guanyà dues medalles de plata 2006 i una de bronze 2002 en els Campionats d’Europa, i una plata 2007 i tres bronzes 2005, 2007 en els Campionats del Món Fou olímpica als Jocs d’Atenes 2004

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

Formada al Club Piragüisme Castelldefels, fou campiona de Catalunya de velocitat en categories inferiors 2008, 2009 L’any 2009 aconseguí la medalla de plata en la prova de caiac de mar júnior representant Catalunya en els Jocs Nàutics Atlàntics 2009 La temporada 2009-10 es traslladà al Club Náutico Sevilla Fou campiona d’Espanya juvenil en la prova de 1000 m en K-2 2010 fent parella amb Cristina Moral En categoria sènior, aconseguí la medalla de plata en la mateixa prova del Campionat d’Espanya 2011 Ha format part de la selecció espanyola