Resultats de la cerca

El 1951 publicà la seva primera obra, la peça teatral Isolda Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Lisboa des del 1957, lluità contra la dictadura d’Oliveira Salazar De la seva extensa obra en vers destaquen Gaviotas em Terra 1959, Os Amantes e outros contos 1968, As Quatro Estaçoes 1980 i Tópicos recuperados 1992 També traduí diversos poetes espanyols al portuguès

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française

Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella

Fou un dels personatges més notables del Renaixement al seu país Recopilà el Cancioneiro Geral o de Resende 1516, recull de l’obra de 286 poetes de la segona meitat del s XV i primers anys del XVI, que constitueix el mostrari més característic de la poesia portuguesa del Renaixement inicial És autor també d’una Miscelânea 1554 versificada, retrat vivíssim de la societat del seu temps

El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse , inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina

Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova

Malgrat la brevetat de la seva obra — White Buildings 1926 i The Bridge 1930— i l’obscuritat freqüent de l’estil, ha estat considerat un dels poetes nord-americans més importants del seu temps El 1932 viatjà a Mèxic, i durant el viatge de tornada a Nova York se suïcidà El 1933 aparegué una edició pòstuma del conjunt de les seves poesies Collected Poems

Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño”, i a diversos periòdics integristes i carlins Escriví la peça còmica Bromas sin malicia 1874 Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà de poetes mallorquins i italians Publicà Acento prosódico de la lengua catalana 1891, allegat contra la unitat de la llengua