Resultats de la cerca

Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i la vila de…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli…

Conserva l’aspecte medieval, amb els tres murs esglaonats i concèntrics s XIII-XVI, amb les cases petites de pedra, escales, jardins i horts No té gaires monuments artístics, llevat potser de les tres torres, Rocca o Guaita, Cesta i Montale s XI-XIII, i del palau Valloni s XV-XVIII, que conserva l’arxiu, la biblioteca i el museu

Les emulacions més típiques són les basades únicament en programari i potser un dels usos més habituals i coneguts és l’execució, sobre una arquitectura, del sistema operatiu o del gestor de finestres corresponent a una arquitectura diferent D’aquesta manera, per exemple, es pot utilitzar un PC com si fos un terminal d’una màquina UNIX s’emula el sistema operatiu UNIX

Després de la plomada és, potser, l’instrument topogràfic més antic Consisteix en un regle amb una pínnula perpendicular a cada un dels seus extrems Una és la pínnula ocular, i l’altra, l’objectiva En forma més elaborada consta d’una ullera i reticles, i serveix també per a mesurar angles verticals Molts aparells topogràfics tenen una alidada incorporada

Colònia de Panticapèon, fundada en edat incerta, potser sobre un lloc on s’establiren cimmeris i escites, sembla que tingué vincles comercials importants amb els sàrmates i amb el regne del Bòsfor, del qual formà part vers el s I aC Destruïda en època d’August, ressorgí al mateix lloc una nova ciutat, amb dues comunitats, que, probablement, fou devastada pels huns

Aquesta església es troba a la caseria de la Vall de Sant Marc, on hi ha el mas d’aquest nom, encimbellada en un dels contraforts septentrionals del massís del Montmell És un edifici gòtic Aquesta capella és documentada els anys 1338 i 1370, la qual cosa sembla indicar que potser té un origen romànic Sant Marc pertanyia a la parròquia del Montmell

Primer viatger europeu al Japó, relata en la seva Peregrinaçao 1614 els seus viatges pel Japó, la Xina, Siam, Birmània i les Moluques, així com les seves empreses com a mariner, soldat, nàufrag, pirata, en una successió d’aventures potser en gran part fantàstiques, però que constitueixen un document vivíssim sobre les gestes dels portuguesos a Orient al s XVI