Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
neo-
Química
Prefix que designa que un compost té relació amb un altre d’obtingut anteriorment, com és ara el neosalvarsan respecte al salvarsan.
privatiu | privativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa, per exemple in- (inestable), a- (anormalitat).
ana-
Química
Prefix que havia estat emprat per a indicar que en un derivat disubstituït del naftalè els substituents es troben en posició 1,5.
meta-
Química
Prefix que indica que un àcid o una sal tenen un grau d’hidratació menor que les altres dues formes piro- i orto-.
carba-
Química
Prefix que designa un àtom de carboni que és present com a heteroàtom en una cadena o reticle d’àtoms d’un altre element.
desoxi-
Química
Prefix que indica, en un compost orgànic, que aquest ha estat desoxigenat i, doncs, que no té tants oxígens com aquell de què deriva.
Així, la D-ribosa, C 5 H 1 0 O 5 , passa a desoxiribosa, C 5 H 1 0 O 4
deshidro-
Química
Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat deshidrogenat i que, per tant, té menys hidrògens que aquell del qual deriva.
Ex àcid còlic C 2 4 H 4 0 O 5 , àcid deshidrocòlic C 2 4 H 3 4 O 5
tia-
Química
Prefix emprat per a indicar la presència de sofre en un heterocicle, o, quan hom empra la nomenclatura substitutiva, en un compost de cadena oberta.
meso-
Química
Prefix que indica que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular; hom diu que aquesta substància presenta la forma meso.
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…