Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Maria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
Mercè Pàniker i Alemany

Mercè Pàniker i Alemany
© Família Pàniker
Economia
Empresària i activista social.
Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió…
Homenatge a Lluís Companys
En el 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Laia Ortiz, reten homenatge al president Lluís Companys al castell de Montjuïc, on va ser executat En el seu parlament, Puigdemont manifesta que la voluntat clara i manifesta del poble de Catalunya no es pot impedir dictant lleis en contra seu, i remarca que el president Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat a Europa, i que són…
Nomenat el nou director de Televisió de Catalunya
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomena el periodista Vicent Sanchis nou director de Televisió de Catalunya en substitució de Jaume Peral, que deixa el càrrec després de poc més d’un any El dia 6 d’abril tots els grups del Parlament de Catalunya llevat de JxSí reproven l’elecció de Sanchis Entre els motius adduïts hi ha el biaix ideològic de Sanchis i la falta de consens en la seva elecció També demanen la dimissió de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach Sanchis posa el càrrec a disposició de l’ens, però el dia 11 d’abril el consell de govern de l’ens el ratifica…
Commemoració de l’afusellament del president Lluís Companys
Una marxa de clavells al castell de Montjuïc, que substitueix la tradicional marxa de torxes, commemora el 77è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destaca el compromís de Companys amb "la pau, la fermesa i la democràcia" Després del discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que fa esment de la cruïlla històrica que viu Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, critica el PP per la banalització de l’assassinat del president, exemplificada en les manifestacions del sotssecretari general de Comunicació…
Premis Gaudí 2020
Se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB la 12a edició dels Premis Gaudí Els dies que vindran , de Carlos Marqués-Marcet, és el film guanyador, que també rep tres premis més, un dels quals a la millor protagonista femenina María Rodríguez El premi al millor protagonista masculí és per a Karra Elejalde per Mientras dure la guerra i la millor direcció per a Belén Funes La hija de un ladrón El cineasta Francesc Betriu ha rebut el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, reivindica …
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a…
Carme Peris i Lozano
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Es formà a l’Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona Especialitzada en la illustració del llibre infantil, collaborà regularment en diverses revistes i periòdics Publicà un centenar de llibres, alguns dels quals a l’estranger França, Japó, EUA, entre d’altres i exhibí els seus treballs en exposicions collectives Fou presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil Entre els títols illustrats, cal destacar La tanca màgica 1983, Temps de…
Maria Dolors Vives i Rodón

Maria Dolors Vives i Rodón
© FONS PERE RIBALTA - ARXIU D. VIVES
Aeronàutica
Aviadora.
Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina