Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Els inculpats del "cas BPA" acusen Espanya d’amenaces per obtenir informació de la família Pujol
Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir…
obres públiques
Dret administratiu
Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
Llur realització es pot produir directament, per part de l’administració, i també per un tercer, mitjançant el corresponent contracte administratiu En aquest darrer cas és una empresa privada la que es fa càrrec de l’obra per un preu preestablert, i un cop acabada en fa lliurament a l’administració En certs moments de crisi econòmica les obres públiques s’empren com a mitjà per absorbir l’atur En molts països existeix un ministeri que adopta el nom d’obres públiques A l’Estat espanyol fou creat el 1931, durant la Segona República, segregant-lo del ministeri de foment
Zsa Zsa Gabor

Zsa Zsa Gabor
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu nord-americana d’origen hongarès Sari Gabor.
De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal

Logo del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal
Ecologia
Organisme creat l’any 2001 com una unitat de suport a la recerca i a la docència de la Universitat de Barcelona.
Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les…
William Godwin
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Pastor protestant, evolucionà cap a un anarquisme pacífic i es dedicà a l’estudi de Rousseau, Mably i Helvetius Publicà An Enquiry Concerning the Principles of Political Justice, and its Influence on General Virtue and Happiness 1793, on proposa l’abolició de la propietat privada i l’establiment d’una societat basada en la raó i la justícia i constituïda per petites comunitats independents Teoritzador del moviment romàntic, influí sobre Coleridge, Wordsworth, Southey i Shelley La seva obra narrativa fou concebuda en funció de les seves idees The Adventures of Caleb Williams 1794…
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’idealisme i…
Louis François Armand de Richelieu
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’…
Charles Stewart Parnell
Història
Política
Polític irlandès.
President de la Home Rule 1877, perfeccionà la tàctica de l’obstruccionisme President de l’Irish Land League 1879, lluità sense èxit contra la llei repressiva del 1800 per a finir amb l’agitació camperola Fou empresonat 1881-82, però arribà a un compromís amb Gladstone Això no obstant, l’assassinat del secretari per a Irlanda 1882 facilità l’aplicació de noves lleis repressives Gladstone, de nou al poder el 1886, defensà les propostes de la Home Rule, però Parnell, acusat de terrorisme pel The Times i desprestigiat per la seva vida privada, fou deposat com a cap de la Home Rule…
Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella.
Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores 1956, l’Escola de Disseny Elisava 1961, l’Escola Thau 1963, de tots els graus d’ensenyament i l’Escola de Periodisme de l’Església 1964 Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants Des del 1984 és una fundació privada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina