Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Carme Molinero i Ruiz

Carme Molinero i Ruiz
Historiografia
Historiadora.
Especialista en el període de la dictadura franquista, és professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Combina la docència universitària amb la investigació al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, del qual forma part de l’equip director Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, Patria, Justicia y Pan Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme…
Imma Mayol i Beltran
Política
Política.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona El 1978 ingressà al PSUC , després d’haver estat durant dos anys membre del Partit Comunista de les Illes Balears Havent treballat en el camp social, el 1992 es dedicà a la política i fou escollida diputada d’ Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament El 1999 es decantà per la política municipal, i rellevà Eulàlia Vintró al capdavant de la candidatura ecosocialista a l’Ajuntament de Barcelona Després dels comicis fou nomenada quarta tinenta d’alcalde Arran de les eleccions municipals del 2003, gràcies a un ascens electoral, fou…
Estat Català
Partit polític
Partit polític independentista, creat per la crisi del sector nacionalista radical d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i del separatisme en general després de la fracassada insurrecció de la Generalitat a l’octubre de 1934.
La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…
Avatars del cristianisme i l’esquerra
Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…
L’extensió de l’antifranquisme
Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual republicana…
Jaume Botey i Vallès
Política
Cristianisme
Sociologia
Activista social.
Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC després del franquisme…
Luis Goytisolo Gay
Lluís Goytisolo i Gay
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista en castellà.
Germà dels també escriptors Juan i José Agustín Goytisolo , interrompé els estudis de dret per a dedicar-se a la literatura En 1956-59 s’adherí al PSUC i el 1960 fou detingut i empresonat per activitats subversives La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras 1959 reflectia la societat de preguerra Després publicà Las mismas palabras 1962, amb una estructura més novellesca els llibres de faules Ojos, círculos, búhos 1970 i Devoraciones 1976, ambdós illustrats per Joan Ponç la novella Estela del fuego que se aleja 1984 i el llibre de texts diversos Investigaciones y…
Antoni Farrés i Sabater
Política
Advocat i polític.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del…
Assemblea de Catalunya
Organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, el més ampli des del 1939.
Fou creat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls bàsic de comunistes PSUC , socialistes MSC i nacionalistes radicals FNC , PSAN , amb una presència menor de seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians UDC la sessió fundacional —clandestina— tingué lloc a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i l’acord es féu entorn de quatre reivindicacions llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut del 1932, com a via cap a l’autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l’…
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid desenvolupament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina