Resultats de la cerca

Treballà de carboner fins el 1914, que començà a publicar les seves poesies Iniciador de la literatura “proletària"al seu país, i alhora imbuït d’una mena de fe religiosa, obtingué de seguida una gran popularitat D’entre les seves obres cal esmentar Kolvaktarens visor ‘Cançons del carboner’, 1915

Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

De periodicitat trimestral Conté estudis de llengua i literatura espanyoles i portugueses, de la Península i d’Amèrica, recensions, cròniques i bibliografia classificada El 1946, amb el volum VIII, hom deixà de publicar-la amb el nom esmentat i fou continuada amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica

Era la continuació de Lo Noi de la Mare , i hi collaboraren Andreu Sala, F Pous, A Serra, i Manuel de Lasarte, entre altres Per friccions amb el comte de Xest, capità general de Catalunya, deixà de publicar-se pel juny del mateix any i fou substituït per La Pubilla

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers Foren collaboradors literaris Pompeu Gener, Pi i Margall, Antoni Utrillo, Eugeni Sellés, JOPicon i altres Hi van publicar illustracions Cusachs, Casas, Rusiñol, Pla, Urgell, Miralles, Passos, Xaudaró i molts altres artistes Tingué una segona època, de molt curta durada