Resultats de la cerca

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc

Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007

Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega

El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central

Des de la base de cap Canaveral la NASA du a terme el llançament de la nau que transporta el robot Perseverance a Mart És previst que el robot es colloqui a la superfície del cràter Jezero el febrer de 2021 El seu objectiu és trobar testimonis de vida o fòssils, i experimentar el vol en l’atmosfera del planeta amb un dron La de la NASA és la tercera missió a Mart en menys de quinze dies després de les de la Unió dels Emirats Àrabs i de la Xina

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana