Resultats de la cerca

Fou fundat el 1997 arran de la fusió dels clubs UD Sant Antoni de Llefià, ADB Sant Morí i Llefià Atlètic Competí en la primera categoria territorial les temporades 2004-06 i 2009-11 L’any 1999 formà una escola de futbol, que disposa de vint equips distribuïts per totes les categories de base Juga al terreny municipal de la Rambla de la Solidaritat

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les…

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…

Fundat l’any 1977, nasqué amb el nom d’Escola de Patinatge Artístic EPA, fins que al setembre del 1982 adoptà la denominació actual Disposa d’equips de totes les categories d’edat Participa en campionats d’àmbit català i estatal Organitza anualment el Trofeu Sant Cugat de Patinatge Artístic Practicaven inicialment a la pista descoberta Méndez, fins que la seu s’establí al PAV2 de la rambla del Celler

Fundat l’any 1947, practicà les diferents especialitats atlètiques de pista i de camp a través Participà en campionats territorials catalans i organitzà, entre d’altres, el trofeu Salvador Bieito Destacaren atletes com Josep Maria Navarro, campió de Catalunya de gran fons l’any 1956 Tingué la seu al pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona S’entrenava habitualment a l’estadi de Montjuïc Desaparegué el 1978

El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis

El 1928 entrà a la directiva del Futbol Club Barcelona, i el 1935 accedí a la presidència També presidí la Federació Catalana de Futbol 1929-31 i el RACC 1933-34 El 1930 fundà el setmanari La Rambla des del qual va popularitzar el lema “esport i ciutadania” Poc després de l’esclat de la Guerra Civil fou afusellat, però la directiva barcelonista el considerà president absent fins a la fi de la guerra