Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
terafòsids
Entomologia
Família d’aràcnids de l’ordre del araneids que comprèn nombroses espècies d’aranyes grosses amb l’abdomen no segmentat i fileres terminals; són molt verinoses, i algunes fins i tot mortals per a l’home.
Habiten sobretot a les cavitats del sòl i els arbres, a les regions tropicals El representant més important és la migale
massa d’aire tropical continental
Meteorologia
Massa d’aire càlid i sec originada a l’hivern sobre la part de l’Àfrica situada al N de la latitud 10° N i que a l’estiu s’estén per l’Europa central, Aràbia i fins a l’Àsia central; la regió sud-occidental de l’Amèrica del N també n’és font a l’estiu.
A l’hemisferi austral pràcticament només es forma sobre Austràlia a causa de la poca importància de les altres regions font
alàudids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de colors bruns, de marxa ràpida, amb l’ungla del dit posterior de les potes molt llarga.
Són bons cantadors, poden volar molt alt i nien a terra Granívors, viuen a les regions temperades de l’hemisferi nord
piperals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, de flors petites, unisexuals o bisexuals, reunides en inflorescències denses, de tipus racemós o cimós, i de fruits en baia o en drupa.
És un ordre quasi exclusiu de les regions càlides, que comprèn la família de les piperàcies i unes poques altres petites famílies
tabac

Tabac
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les solanàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles fins de 50 cm de llarg, el·líptiques o amplament lanceolades, acuminades i sèssils o subsèssils, de flors de color de crema o rosa pàl·lid, amb la corol·la infundibuliforme, disposades en panícula, i de fruits en càpsula ovoide.
El tabac procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conegut pels indígenes Actualment és conreat a moltes regions tropicals i temperades
herba de la marfuga

Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
mandariner
Botànica
Agronomia
Arbre baix, de la família de les rutàcies, de fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, de flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars, i de fruits (les mandarines) en hesperidi.
Originari de la Xina i de la Cotxinxina, és conreat en diverses regions temperades càlides, entre les quals els Països Catalans meridionals
hevea
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de 15 a 40 m d’alt, de fulles compostes de tres folíols el·líptics acuminats, de flors unisexuals agrupades en panícules i de fruits capsulars.
És natural de l’Amazònia, però és conreada en altres regions tropicals, sobretot a Malàisia És la principal planta productora de cautxú
nyam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, pròpia de les regions càlides.
Les arrels, tuberoses, són comestibles i riques en fècula Els nyams constitueixen l’aliment bàsic de milions de persones a l’Amèrica del Sud, a les Antilles i a l’Àsia tropical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina