Resultats de la cerca

Començà a estudiar medicina, però, acusat d’activitats dissidents i de desobediència durant el servei militar, fou arrestat i apartat de la universitat Amb la reunificació 1989 reprengué la carrera, i un cop acabada, començà a exercir en una clínica de la seva ciutat El 2004 abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a escriure A banda d’assaigs, poemes i narracions, és autor de les novelles Der Hecht, die Träume und das Portugiesische Café ‘El lluç de riu, el somni i el cafè portuguès’, 2000, Der Schlaf in den Uhren ‘El somni en els rellotges’, obra no publicada amb què el…

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…

Debutà com a professional el 1996 Aconseguí, entre altres títols, el Masters d’Augusta 1997, 2001, 2002, 2005, 2019, el campionat de la Professional Golfers Association PGA 1999, 2000, 2006, 2007, l’Obert dels Estats Units 2000, 2002, 2008 i l’Obert Britànic 2000, 2005, 2006 Les tres victòries del 2000 en els tres torneigs del Grand Slam el convertiren en el més jove dels cinc golfistes que han aconseguit aquesta fita Llevat del 1998, el 2004 i el 2008, fou nomenat jugador de l’any de la PGA fins el 2009, any que anuncià la retirada de la competició arran d’un escàndol privat, però …

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics,…

Es tornà cec a set anys i quan en tenia vuit inicià la seva formació musical amb N Kengyo, mestre de koto a l’Escola d’Ikuta Especialitzat en el zoku-so , debutà el 1903 i al cap de dos anys es diplomà com a instrumentista de koto El 1907 passà a Corea i deu anys més tard estrenà la seva primera composició El 1920 inicià amb S Yoshida el Moviment per la Nova Música Japonesa, adaptant la música occidental als instruments japonesos Innovà i revisà la tècnica del koto amb la incorporació de noves cordes -fins a vuitanta- i experimentant per mitjà de diverses composicions, sovint pròpies El 1929…

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a…