Resultats de la cerca

Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

Després de passar per diversos equips francesos arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1996-97 Jugà com a defensa blaugrana 42 partits i guanyà la Supercopa d’Espanya 1996, la Copa del Rei 1997 i la Recopa d’Europa 1997 Després jugà a l’Olympique de Marsella 1997-99, a l’Inter de Milà 1999-2001 i al Manchester United 2001-03 Fou internacional en 97 partits i campió del món 1998 i de l’Eurocopa 2000 Un cop retirat, fou entrenador del Girondins de Bordeus 2008-10 i des del 2010 de la selecció francesa

Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de…

Fou fundador i jugador del Club Ariel de Barcelona i també jugà al Tívoli Aconseguí deu títols de campió d’Espanya, tres per equips 1943, 1946, 1952 i set de dobles 1943-52 i fou tres vegades finalista en individuals També guanyà nou títols de campió de Catalunya, dos d’individuals 1943, 1945, cinc de dobles i dos per equips Un cop retirat fou seleccionador espanyol en el Mundial del 1959 i l’europeu del 1962 Rebé les insígnies de plata i la medalla d’or de les federacions espanyola i catalana i fou soci d’honor i president del Club Ariel

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

Treballà un any amb Karel van der Stappen, però es formà d’una manera pràcticament autodidàctica Partí d’un realisme molt minuciós, sovint de tema social, però arribà a un simbolisme estilitzat i pur Fontaine aux agenouillés , 1898, que hom ha relacionat amb les inquietuds estètiques del seu amic Maeterlinck Retirat a Laethem-Saint-Martin 1899, esdevingué el líder de l’anomenada primera escola de Latem Exponent destacat de tot un corrent de l’escultura europea oposada al naturalisme i l’impressionisme rodinià aleshores en voga, influí especialment a Alemanya, en particular…

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982