Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Interior dret que fitxà pel RCD Espanyol 1928-30 després d’un breu pas pel Gràcia i la UE de Sants Disputà vint-i-un partits de Lliga i participà en el primer partit de la història de l’Espanyol en aquesta competició El 1929 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya La temporada 1930-31 fou traspassat a l’Oviedo, on jugà fins el 1943 La temporada 1939-40 jugà eventualment al Racing de Ferrol i, posteriorment, ho feu al Lucense, Orensana i Flaviense portuguès 1947-50 Un cop retirat, feu tasques d’entrenador en diversos equips

S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà

Pivot amb experiència en la Lliga ABA, arribà al CE Manresa el 1973 Jugà en l’equip del Bages quatre temporades, i arribà a disputar 103 partits i a anotar una mitjana de 26,5 punts Els 53 punts que anotà en un partit constituí el rècord de l’equip manresà en la màxima categoria del bàsquet estatal Posteriorment jugà al Joventut de Badalona en dues etapes 1977-78, 1979-80 i al CB Mollet 1978-79 Ja retirat, collaborà amb l’equip tècnic del FC Barcelona dirigit per Antoni Serra, que havia estat el seu entrenador a Manresa

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998