Resultats de la cerca
Es mostren 9690 resultats
disponibilitat
Propietat de la informació o dels sistemes de trobar-se sempre a disposició d’aquells usuaris o aplicacions que estan autoritzats a accedir-hi.
Garantir la disponibilitat és un dels objectius de la seguretat de la informació i és fonamental en serveis de correu electrònic, accés a bases de dades i web, entre d’altres L’alta disponibilitat dels sistemes implica l’ús de mecanismes que permetin evitar interrupcions de servei a causa de tallades d’energia, fallades de hardware, etc, i prevenir atacs de denegació de servei
bètel
Botànica
Arbust ajagut o enfiladís, de la família de les piperàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades i coriàcies, i de flors petites agrupades en aments.
És conreat principalment a l’Àsia meridional, i les fulles, juntament amb uncària i calç morta i altres substàncies, són emprades per a mastegar les nous d’areca, pràctica molt estesa a l’Àsia meridional i a l’Àfrica oriental
cipolí
Mineralogia i petrografia
Varietat de marbre format per calcàries cristal·lines esquistoses i acompanyades gairebé sempre per talc, mica i clorita en forma de palletes disposades en faixes.
Hom també pot trobar uns altres minerals, com és ara la turmalina, el corindó, etc És de color verd, i hom el fa servir per a adornar
contraplacar
Tecnologia
Encolar a pressió, degudament capiculades i sempre en nombre imparell, les diverses fulloles necessàries per tal d’obtenir una placa d’un gruix determinat.
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de fulles i tiges…
carpogoni
Anatomia vegetal
Oocist de les rodofícies format per una cèl·lula única, cònica, prolongada en un llarg pèl o tricògina que contacta sempre amb el medi ( tricogàmia
).
Probablement és homòleg de l’ascogoni dels fongs i dels líquens
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
homopolar
Electrònica i informàtica
Dit de les màquines elèctriques en què els pols creen un sol circuit magnètic i, per tant, el flux té sempre el mateix sentit.
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en…
Montse Weisz Romero
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Formada a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, desenvolupà la seva carrera a l’EPIC de Terrassa i el Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1983-97 Fou sis cops campiona d’Espanya de dobles 1987-90, 1992, 1995, sempre fent parella amb la seva germana bessona Mònica, una de dobles mixtos 1994, amb el seu germà Pere, i tres per equips 1987, 1990, 1991 En els Campionats de Catalunya guanyà vuit cops el títol de dobles femenins un de dobles mixtos i quatre d’equips, sempre amb l’EPIC, amb el qual també guanyà tres Lligues 1987, 1990, 1991 Participà en…