Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
Trio de Barcelona
Música
Grup de cambra català.
Fundat aBarcelona el 1981, es dissolgué el 1993 després d’haver destacat com un dels més notables grups de cambra del país Estrenà diver-ses obres d’autors contemporanis, fet que compaginà amb la interpretació d’autors clàssics i romàntics, com ara WA Mozart, L van Beethoven i J Brahms Els seus membres foren el violinista Gerard Claret, el violoncellista Lluís Claret i el pianista Albert Giménez Atenelle Feu diversos enregistraments, entre els quals destaca la versió realitzada l’any 1989 del Triple concert de L van Beethoven, amb l’English…
Castell de la Borrumira (Viladecavalls)
Art romànic
La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon…
Sidonie-Gabrielle Colette
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…
Ramon Llisas i Fernández
Retrat de Francesc Costa , escultura expressionista de Ramon Llisas i Fernández
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin Residí sovint a París Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa Barcelona, coll Lerín, la seva obra més coneguda, que…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio…
Madame de Staël
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Anne-Louise-Germaine Necker, escriptora francesa.
Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a Itàlia Corinne…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “…
es Molinar
Barri
Barri de Palma (Mallorca), vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol (antic port de pescadors a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros.
Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter…
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm , etc Apareix…
Émile Félix Édouard Borel
Matemàtiques
Política
Epistemologia
Matemàtic, epistemòleg i polític francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina