Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
teorema de Malus
Física
Teorema que dóna la intensitat I de la llum polaritzada que travessa un analitzador.
És expressat per la fórmula I = I 0 cos 2 α, α essent l’angle format per la direcció permesa de l’analitzador i el pla de polarització de la llum, i I 0 la intensitat de la llum que entra a l’analitzador
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Almanzora
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (123 km).
Neix a la serra de Baza, flueix en direcció E-W, travessa una àrea semidesèrtica i rega la vall d’Almanzora que s’estén entre les serres de los Filabres i de Las Estancias Desemboca als Cerros Colorados Té règim pluvial subtropical i és alimentat per nombroses rambles, habitualment seques, que expliquen la irregularitat del seu cabal
Gambie
Riu
Riu de l’Àfrica occidental (750 km).
Neix al massís del Fouta Djalon, a la Guinea, penetra al Senegal, travessa Gàmbia i desemboca a l’oceà Atlàntic, on forma un ampli estuari de fàcil accés en què hi ha el port de Banjul El seu curs forma una ampla plana alluvial els afluents principals són el Sandugu, per la dreta, i el Grey, per l’esquerra
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
Las Marismas
Aiguamoll
Regió plana i pantanosa d’Andalusia, situada prop de la desembocadura del Guadalquivir.
Separada de la mar per la línia de dunes d’Arenas Gordas, assoleix una superfície total de l’ordre d’uns 4 200 km 2 El riu Guadalquivir la travessa, dividit en diferents braços Una bona part del terreny és dedicada a la ramaderia temporera Malgrat els esforços desplegats, la zona ben conreada és encara relativament escassa
el Glorieta

Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
comptador d’aigua

Comptador d’aigua de tipus turbina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar la quantitat d’aigua que s’escola per un conducte.
És molt emprat en els habitatges per a determinar el consum d’aigua dels estadants El corrent d’aigua que va per la canonada fa girar una roda de paletes les voltes d’aquesta roda, que són proporcionals a la quantitat d’aigua que la travessa, són trameses a un mecanisme comptador, que dóna la indicació en m 3
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina