Resultats de la cerca
Es mostren 2569 resultats
Folketing
Història
Denominació de l’antiga cambra de diputats danesa que, en ésser suprimida la cambra alta (Landsting), ha estat aplicada al parlament.
Els seus 179 membres 175 per Dinamarca, 2 per Grenlàndia i 2 per les illes Fèroe són elegits per sufragi universal cada quatre anys
Pedro Ángel Tarazona edita a Barcelona un “Semanario histórico erudito”
Pedro Ángel Tarazona edita a Barcelona un “Semanario histórico erudito”, que publica la Crónica universal del Principado de Cathaluña, obra sis-centista de Jeroni Pujades
copyright
Dret
Dret que es reserva l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, enregistrada, etc, d’explotar-la durant un cert temps ( propietat intel·lectual
).
Aquest nom, originari de les legislacions dels països anglosaxons, ha passat a designar aquest dret protegit internacionalment per la Convenció Universal del Copyright del 1952
secundum quid
Filosofia
Locució emprada per l’escolàstica medieval i que significa ‘segons un cert aspecte’, ‘en un cert sentit’.
Indica que el significat d’un terme no és assumit en el seu valor més absolut i universal, sense restriccions simpliciter , sinó en una especificació més determinada
Ephraim Chambers
Literatura anglesa
Escriptor i erudit anglès.
Fou l’editor de la Cyclopaedia or Universal Dictionary of Arts and Sciences 1728, la qual influí en els enciclopedistes francesos Collaborà en el Literary Magazine 1735-37
Paul Couturier
Cristianisme
Sacerdot francès.
Propugnà l’ecumenisme espiritual i creà 1935 la Setmana Universal d’Oració per la unió dels cristians 18-25 de gener, celebrada actualment per totes les esglésies cristianes
Giulio Cesare Vanini
Cristianisme
Història del dret
Nom que adoptà Lucilio Vanini, teòleg i jurista italià.
Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort
Storting
Nom del parlament noruec.
Compost de 165 diputats elegits per quatre anys amb sufragi universal, se subdivideix en una cambra alta reduïda Lagting, 1/4 dels membres i una cambra baixa Odelsting, 3/4 dels membres
mode
Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…
Modest Martí de Solà
Geografia
Geògraf.
És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, 1887 i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888