Resultats de la cerca
Es mostren 4523 resultats
heterofonia
Patologia humana
Alteració o anormalitat sobrevinguda a la veu o a la fonació.
fonètic | fonètica
Fonètica i fonologia
Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
cantar
Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu.
endofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
anàglif
Fotografia
Sistema fotogràfic consistent en la superposició de dues imatges estereoscòpiques de colors complementaris —generalment blau-verd i vermell— lleugerament desplaçades sobre el suport.
Mirant-les a través d’unes ulleres amb filtres també complementaris per a cada ull, convenientment orientades, a través del filtre blau-verd hom veu negra la imatge vermella i la blau-verda no la veu, mentre que a través del filtre vermell hom veu negra la imatge blau-verda, i no veu la vermella En unir-se la visió d’ambdues imatges produeixen la sensació de relleu
tenor
Música
Entre la segona meitat del segle XIII i el segle XVI, nom que prenia la part d’una composició polifònica a partir de la qual es bastia la resta de veus.
El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-lo necessàriament amb una…
comes
Música
Nom (en llatí, ’company') que designa tant el consegüent en un cànon com la resposta (resposta1) en una fuga.
Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial