Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
antipataris
Zoologia
Ordre de zoantaris, format per pòlips petits, amb sis tentacles, que viuen en colònies.
Aquestes són constituïdes per un esquelet axial corni, ramificat, que en algunes espècies és llis i en altres porta espines sempre és de colors foscs i brillants i és utilitzat en joieria Les colònies poden atènyer grans dimensions, i solen ésser arborescents, d’aspecte semblant a les gorgònies Els antipataris habiten en aigües profundes Són freqüents als oceans Índic, Pacífic i Atlàntic, i hom en troba també en altres mars Algunes espècies són abundants a la Mediterrània Els representants d’aquest grup reben el nom de corall negre cnidaris
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
brevibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per petits bacils grampositius, més aviat curts, sovint pigmentats.
Són mòbils, amb flagels perítrics o, més rarament, amb un flagel únic Poden ésser aerobis o anaerobis facultatius, però només fermenten els sucres aeròbicament Viuen sapròfits al sòl, a les aigües continentals i a la mar
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
heterolobosis
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats ameboides.
Es caracteritzen per realitzar mitosis intranuclears sense divisió del citoplasma, presentar una fase temporal flagellar, tenir les crestes mitocondrials planes i un aparell de Golgi no organitzat en piles membranoses Viuen principalment en aigües dolces i marines
morenella
Ictiologia
Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids.
Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion
demodècids
Aracnologia
Família d’àcars que comprèn diverses espècies vermiformes.
Presenta quatre parells de potes reduïdes i l’abdomen llarg i anellat amb una falsa segmentació Viuen paràsits a les glàndules sebàcies i als follicles pilosos dels mamífers Un representant característic és l’àcar dels follicles sebacis
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina