Resultats de la cerca

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu , de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936 Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc

Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí

Fou pintor de la cort de l’emperador Carles IV a Praga La refèrencia més antiga que hom en té és del 1359, que treballava al castell de Karlstejn, en la sèrie de 127 taules que representen sants per a la capella de la Santa Creu d’aquest castell Li són característiques les formes monumentals i grandioses, que fins i tot surten dels marcs Les seves figures deriven llur fisonomia d’un sol tipus humà Aconsegueix matisos i semitonalitats amb la mescla directa dels colors i dóna a l’obra una llum de caire místic que emana de les figures

El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d’argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu el 1320

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra

Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida

Seguí l’estil de Jaume Cascalls És el possible autor del sepulcre de la família Queralt a Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà

Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48